dijous, 25 de novembre del 2010

ELS MEUS DEU MOMENTS DE FELICITAT


-Son les 12 de la nit, acaba de començar el dia del meu aniversari. Estic de vacances. Tinc uns amics amb mi i altres lluny i veig com en un segon rebo un munt de missatges al mòbil de tota la gent que és en un altre lloc que em felicita, i com els que estan amb mi, competeixen per veure qui és el primer en felicitar-me. I venen corrents i em donen una abraçada.

-Estic a punt de córrer en una competició important d'atletisme, tinc molts nervis, tothom em mira... em concentro. La sensació que tinc després de córrer, de veure els resultats. Perquè el que conta és l'esforç dia a dia i la recompensa, és l'èxit.
-Escoltar aquella cançó que et recorda a aquella persona que tant estimes, o als moments inoblidables que tens amb les teves amigues.. i se’t cau una llàgrima perquè no vols que aquests moments s’esvaeixin mai
.

-Acabo d'entrenar, estic rebentada després d'un dia molt dur, se m'ha fet el dia molt llarg.. passo pel carrer, fa fred. Arribo a casa i em dutxo amb aigua calenta. Em fico el pijama i m'estiro al sofà amb una manta a sobre i al costat de la meva família, veig una pel·lícula acompanyada d’unes crispetes.


-Un cap de setmana que no sé què fer i em truca un amic que fa temps que no el veia. Fem un tomb pel barri i ens expliquem totes les coses que ens han passat en tot aquest temps sense veure'ns. S’enrecorda de mi.


-Quedo amb la colla d'amics de sempre i m'encanten els moments en que diem una dolenteria i ens comencem a riure fins que ens fa mal la panxa i ens entren atacs de riure un cop darrera d'un altre.


-Em venen a buscar els meus amics i veig que estan tots amb banyador i la tovallola,  anem tots a la platja i després d'estar una bona estona jugant a l'aigua, m'estiro a la tovallola i em quedo adormida escoltant les onades.

-Arribo del institut a casa amb moltíssima gana. Obro la porta i em ve l'olor de l'arrós a la cubana amb tonyina que fa la meva mare que tan m'agrada i vaig corren a taula.


-Acabo de llegir el llibre que comparteixo amb la meva mare. Ella l'acabat abans, és clar, ens seiem i estem una estona comentant coses sobre el llibre.


-Arribo a casa i el primer que ve a saludar-me es ell. Es comença arrossegar pel terra, es posa amb la panxa cap amunt i comença a corre de dalt a abaix. Té ganes de jugar i que li facin cas.