Quan em pregunten com em dic, jo contesto: Gisela. La majoria de persones grans pronuncien el meu nom fent la “G” molt forta com diríem en castellà: Jirafa. Els amics tot i que, moltes vegades em diuen Gisela, també em solen dir Gis o Gise però a l’hora d’escriure el meu nom posen: Jisela, Llisela, Yisela ,Gissela, Gisel·la, Guisela... poca gent ha escrit el meu nom bé a la primera. Faig atletisme i, de vegades, per apuntar-me a fer alguna prova, quan em demanen el nom i cognoms puc estar mitja hora discutint amb la persona que ho ha descriure perquè no ens entenem i la majoria de vegades me l’acaben sempre posant malament. Em fa molta ràbia que s’equivoquin escrivint el meu nom. Es compliquen massa, amb lo fàcil que es posar Gisela... però per altra banda, la meva mare em volia posar Ingrid. Estic contenta de dir-me com em dic, m’agrada el meu nom. Va ser gràcies al pare que em dic Gisela, sempre li ha semblat un nom molt bonic. Diu la meva mare, que quan jo vaig néixer, la gent sempre li deia.: Gisela? Quin nom més estrany. Ara, per sort, ja és més conegut per gent que s’ha fet famosa amb aquest nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada