PRIMERS AUXILIS.

http://giseeela.glogster.com/primers-auxilis/

LA EMPERATRIZ DE LOS ETEREOS.

“Cuentan que, más allá de los Montes de Hielo, más allá de la Ciudad de Cristal, habita la Emperatriz en un deslumbrante palacio, tan grande que sus torres más altas rozan las nubes, y tan delicado que parece creado con gotas de lluvia. Dicen que la Emperatriz es tan bella que nadie puede mirarla a la cara sin perder la razón; dicen también que es inmortal y que lleva miles de años viviendo en su palacio, en el Reino Etéreo, un lugar de maravilla y misterio que aguarda a todos los que son lo bastante osados como para aventurarse hasta él.”

Així comença el llibre de la emperatriz de los etereos. Un llibre de molta fantasia i poca accio. Ami m’agrada molt llegir pero els llibres de fantasia mai m’han agradat. La meva tieta m’el va regala i quan el vaig començar a llegir em vaig enganchar depressa. El trobo interessant.

M’ha cridat la atencio la intencio de Aer per trobar el palau de la emperatriu que nomes ell creu que existeix nomes per saber si el seu pare tenia rao o no i si podria aver viscut.

"Nada de lo que puedas encontrar ahí fuera puede ser mejor que lo que dejarías atrás." Aquest llibre pot ser et fara reflexionar sobre la vida, que es estar viu i que no ho és. El recomano, enganxa molt.

SORTIDA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE BARCELONA

El dia 1 de febrer els alumnes de segon vam anar al museu d’història de la ciutat de barcelona. Desprès vam fer una mena de ruta per el barri gòtic.

Per anar allà vam haver d'agafar el metro. Vam anar fins a la parada d’Artigues Sant Adrià fins a la Pau i des de allà vam fer transbord i vam baixar a Jaume. Allà vam anar directament cap el museu, on ens van deixar un temps lliure per poder anar a alguna botiga del costat a comprar alguna cosa per menjar i vam aprofitar per fer-nos fotografies entre tots.

Després d'una estona vam entrar al museu. Allà una guia ens va ensenyar dues maquetes de Barcelona, molt grans, de com era abans. Anava explicant com va anant evolucionant i tot seguit anava explicant els edificis més importants. Per exemple, ens va explicar que hi havia només un hospital i que quasi tothom moria de malalties perquè tenien manca de medicaments.

Tot seguit, ens va ensenyar uns estris que feien els artesans, ens va estar explicant les classes socials de privilegiats i no privilegiats. També va dir que abans a una casa qualsevol el més important es considerava l'home, i en cas que no estigués, seria el fill però mai la dona. També ens va ensenyar un recipient on es rentaven les mans, això era molt important perquè menjaven amb les mans. Quan paraven taula el primer de tot que es posava era un saler que s'havia de posar davant de l’home de la casa.

A continuació, vam anar a fer un tomb pel barri gòtic on vam estar parant per cada carrer per fixar-nos en els edificis, com estaven fets. Ens vam parar davant d’una catedral on la guia, ens va explicar la diferència de l'art gòtic català i l'art gòtic europeu. També vam entrar dins d’una església i vam estar mirant el seu interior.

Per últim, amb la professora Begoña vam tornar a passar per més carrers i ens va explicar que abans en aquells barris vivien els jueus i que estava emmurallat.

Finalment, vam tornar cap a l’ institut, en metro. En realitat, em va semblar interessant encara que de vegades una mica avorrit, però en general m'ho vaig passar força bé.

EL RACÓ PREFERIT DEL MEU COS

No parlaré dels meus ulls verds que tant m’agraden, parlaré dels meus peus i cames. Plenes de ferides, cansades de tants massatges i de posar-se gel cada dia. Sóc molt maldestre, sempre estic al terra. A més, faig atletisme, que això per a una persona com jo, pot empitjorar les coses perquè sóc propensa a lesionar-me. Quan acabo d’entrenar, una fisioterapeuta em fa un massatge. Quan dic un massatge no penseu “ostres quina enveja ni res de res,” els massatges a les cames o peus, quan una persona té una lesió, fan mal, però molt mal.
Per fer atletisme necessito les cames i els peus, és evident, cada moviment mal fet pot fer que tot se’n vagi a norris i que l’esforç no hagi servit per a res. Per això m’agraden tant les meves cames, perquè amb elles puc fer el que més m’agrada, atletisme.

EL MEU NOM, GISELA.

Quan em pregunten com em dic, jo contesto: Gisela. La majoria de persones grans pronuncien el meu nom fent la “G” molt forta com diríem en castellà: Jirafa. Els amics tot i que, moltes vegades em diuen Gisela, també em solen dir Gis o Gise però a l’hora d’escriure el meu nom posen: Jisela, Llisela, Yisela ,Gissela, Gisel·la, Guisela... poca gent ha escrit el meu nom bé a la primera. Faig atletisme i, de vegades, per apuntar-me a fer alguna prova, quan em demanen el nom i cognoms puc estar mitja hora discutint amb la persona que ho ha descriure perquè no ens entenem i la majoria de vegades me l’acaben sempre posant malament. Em fa molta ràbia que s’equivoquin escrivint el meu nom. Es compliquen massa, amb lo fàcil que es posar Gisela... però per altra banda, la meva mare em volia posar Ingrid. Estic contenta de dir-me com em dic, m’agrada el meu nom. Va ser gràcies al pare que em dic Gisela, sempre li ha semblat un nom molt bonic. Diu la meva mare, que quan jo vaig néixer, la gent sempre li deia.: Gisela? Quin nom més estrany. Ara, per sort, ja és més conegut per gent que s’ha fet famosa amb aquest nom.