No parlaré dels meus ulls verds que tant m’agraden, parlaré dels meus peus i cames. Plenes de ferides, cansades de tants massatges i de posar-se gel cada dia. Sóc molt maldestre, sempre estic al terra. A més, faig atletisme, que això per a una persona com jo, pot empitjorar les coses perquè sóc propensa a lesionar-me. Quan acabo d’entrenar, una fisioterapeuta em fa un massatge. Quan dic un massatge no penseu “ostres quina enveja ni res de res,” els massatges a les cames o peus, quan una persona té una lesió, fan mal, però molt mal.
Per fer atletisme necessito les cames i els peus, és evident, cada moviment mal fet pot fer que tot se’n vagi a norris i que l’esforç no hagi servit per a res. Per això m’agraden tant les meves cames, perquè amb elles puc fer el que més m’agrada, atletisme.
Per fer atletisme necessito les cames i els peus, és evident, cada moviment mal fet pot fer que tot se’n vagi a norris i que l’esforç no hagi servit per a res. Per això m’agraden tant les meves cames, perquè amb elles puc fer el que més m’agrada, atletisme.
m'agrada molt la teva imatge però sobre tot el text, espero que et recuperis.
ResponElimina